Murunè

Ô regiùr sundrasch! ve la cünta el vos murunè!

gelso
El n’è pö inscì pasat de gènt sura i mé pè:
Centeni e centeni i nans e indrè…
Sciur e puerét, giuen e vecc,
arbusacc cun i zocui e malench cun i lavécc,
muntagnun cun i arlòt e rèdes a piscina, cun giù el margòt.
E suldâ cun i scarpi feradi e cun el magùn,
mandat a fa guèri ‘nde tucc i cantùn.
E ‘na ròscia de crapi fini che sü al Cunvitt i s’è descantàdi
E magari adess i guèrna i nostri giurnadi.
Ma de tüta ‘sta gènt che m’è pasat visin,
poch u nigün i cugnus el me destin.
Incö, a mumenti, el sucèt en rebelòt:
‘ntra vecc che va adasi e rèdes che va debòt,
el gh’è vergün ch’el n’ha minga asè de scarügà:
i völ cugnuss chi che l’è el mé pà.

Stî mustascìn i s’è remàt scià ‘nsem, apröf a la Filanda Valaperta
E ‘ntra rèdes cu elscusàlin e a buca averta,
ià tacat sü en tabelòt e ‘na legenda ‘nde la lingua di sciur,
facc e dicc, ià tracc insema ‘na “Cungrega di Regiur”.
Cum’èla ‘st’angusa de scarügà,
‘indi scrign, indi involt e ‘indi spazacà?
El perché i völ savè
Se sô stüff de stà sü ‘n pè?
Adès ‘sti balòs i sè ‘incurgiüt che so vecc cum’en bacücch e per damm en po’ de unur,
i völ fammsindech di regìur.
Ma l’è ura de mucala
e de ‘ncumincià a cüntala.

Sichè dunca: en sera ‘nde l’ot-cent-sesanta-cinch o giù a rê,
quant ch’el Garibaldi el l’ha mandat indrè.
L’era el Marcu del Toni-balùn
ch’el vigniva a cà dopol’ültem revultùn.
E ‘ndel so fagòt, piacada-piacada,
el gh’era scià ‘na camisa ru-sa, néta de bügada.
E, a la Marieta, la sua murusa,
che regàl èrèl de fach, per fala sua spusa?
L’ha piantat giù tri murunè:
mì ‘n mezz e i otri denans e de-drè.
En s’è stacc nün, cun la nosa föia, a fa nâs la seda per la filanda,
che pö ià duprât per quela festa granda.

La Marita e ‘l Marcu i gà aüt dês rèdes…
Adès, iè i biadech di biadech che me fa a drè,
perchè i völ che staghi amò sü ‘n pé.
Mi adès ‘sta storia l’ò cüntada de piacch,
perché so vecc, bacücch e strâcch.
E stî sü vischi, regiùr sundrasch,
cun i butìcc e cun i fiasch!
Insegnìch ai giuen a cuntentàs
e ai rèdesìn a badentàs.
E, se pasî per Scarpatecc
Regurdives anca de ‘stû pôr vecc!

Pietro Pizzini 1983